Sí, tenemos muy asimilado que la dictadura es lo contrario al voto. Sin embargo, prácticamente todos los dictadores han hecho uso del voto alguna vez a lo largo de las trayectorias, y sí, la fórmula siempre ha sido la misma: El Referéndum, justificado como la forma de expresar la "voluntad popular". En realidad, obviamente, lo que se expresa con ello no era ninguna voluntad popular, sino su propia voluntad, la de ellos mismos, basándose en una de las propiedades que tiene el referéndum: La de reducir la pluralidad a uniformidad, reducir lo que es una voluntad múltiple (real) a una voluntad única idealizada anulando y despreciando al que piensa diferente.
El referéndum, al contrario que las elecciones parlamentarias que dan como resultado un parlamento plural, donde son visualizadas las diferencias, lo que hace, salvo cuando es simplemente para algo en lo que existe una mayoría muy clara, a través del voto a un SÍ o un NO es desterrar y dar la categoría de la irrelevancia a lo que puede ser el pensamiento de la mitad de una población.
En la transición española se pudo plantear un referéndum en el que se diese a elegir entre una España completamente centralizada o la independencia de comunidades llamadas "históricas" y desarticulación de España. Es decir, dar a elegir entre los extremos, entre un SÍ o un NO. Es claro que hubiese ganado el SÍ a España...que hubiese sido centralizada. La opción sin embargo no fue la de plantear ese referéndum, sino la de buscar el punto medio entre ambas opciones haciendo un país entre todos y para todos, y no solo para el que ganase ese referéndum. Sí, fue el pacto de la Constitución al que ahora muchos son desleales.
El referéndum, al contrario que las elecciones parlamentarias que dan como resultado un parlamento plural, donde son visualizadas las diferencias, lo que hace, salvo cuando es simplemente para algo en lo que existe una mayoría muy clara, a través del voto a un SÍ o un NO es desterrar y dar la categoría de la irrelevancia a lo que puede ser el pensamiento de la mitad de una población. En la transición española se pudo plantear un referéndum en el que se diese a elegir entre una España completamente centralizada o la independencia de comunidades llamadas "históricas" y desarticulación de España. Es decir, dar a elegir entre los extremos, entre un SÍ o un NO. Es claro que hubiese ganado el SÍ a España...que hubiese sido centralizada. La opción sin embargo no fue la de plantear ese referéndum, sino la de buscar el punto medio entre ambas opciones haciendo un país entre todos y para todos, y no solo para el que ganase ese referéndum. Sí, fue el pacto de la Constitución al que ahora muchos son desleales.
Entradas
2 comentarios:
Benvolgut Meteko,
Responc al teu bloc perquè em sembla que ets una persona de veritat amb un criteri de veritat. És difícil avui en dia amb tants bots i opinadors social media a sou de l'estat. Confio que no m'equivoco. També confio que publiquis el meu comentari, tot i que això ja no ho sé.
Parles de les dictadures i de com fan referèndums per aconseguir que surti el seu resultat. Ok. La resposta és clara: La dictadura castellana fou la que impulsà el referèndum del 78. I ho feu com tots els altres que critiques, afegint al tracte tot allò que segurament la gent hagués refusat. El control militar sobre la població. El cap d'estat no democràtic. Els jutges totpoderosos del TC, capaços de llegir la constitució com els semblés, fins i tot considerant que els homes havien de fer el servei militar i les dones no, tot i que la mateixa constitució deia que no pot haver discriminació davant la llei i que l'exèrcit és regulat per llei.
Hom podria dir sense equivocar-se que això tant li fa. Que és història, perquè en tot cas, la constitució castellana va deixar d'existir al 82, quan després d'un auto cop d'estat, el 23F, es va obligar per les armes a canviar-ne l'esperit amb la LOAPA, que revertia l'ordre constitucional establert. Hom podria dir sense equivocar-se que aquestes constitucions van ser canviades un altre cop ilegalment el 1995 i sobretot el 2012, quan es va modificar de manera que els articles relatius al dret a la educació, intocables segons la mateixa constitució, van quedar anul·lats en cas que el regne tingués un deute excessiu.
Era necessari i convenient? Potser sí. Potser a vegades cal forçar el sistema perquè digui el que en veritat potser no diu. És el que estem fent amb el procés independentista. Aprofitar la plasticitat del sistema per renovar el sistema en comptes de trencar-lo totalment.
Però en el fons, les reformes del 82, del 95 i del 2012, aprovades en contra de la mateixa constitució reflecteixen una veritat amagada però no gens menys certa. Els canvis a les progressives constitucions no s'han refrendat per una senzilla raó. El text del 78 ja no obtindria una majoria. No arreu. La gent ja no acceptaria un text que ens imposi el cap d'estat. No acceptaria un text en que es digui que els homes tenen prioritat en la linia succesòria. No acceptaria un text que diu que l'exèrcit està per matar-nos si no estem d'acord amb el que ells pensen.
I aquesta és la gran veritat. La constitució la va col·locar el feixisme utilitzant les tècniques de qualsevol dictadura. Aquelles que tu critiques. I davant d'aquesta constitució franquista, que ningú s'atreveix a refrendar perquè se sap que el resultat ara ja no seria d'adscripció incondicional, es presenta un nou referèndum, amb un nou projecte que portarà a una nova república.
I el dia que això passi, benvolgut Meteko, la decisió de la gent d'aquí, votada al 2017 o al 2018, tindrà molta més legitimitat que la decisió que van prendre al 1978. Perquè som els vius els que hem decidit. I perquè ho fem amb coneixement de causa. I tots els argumentaris legalistes, al meu entendre són convenients, però secundaris.
Creo recordar que la partipación en Catalunya fue superior al resto de España así como el porcentaje de sies.
Publicar un comentario