El anticatalanismo en la Catalunya de antes de la Guerra Civil.

"Ens va caure haver de catalanitzar tots els mestres, ja que amb l’arribada de l’autonomia, tots els professors havien de ser capaços d’impartir la matèria en català, i una gran majoria no ho eren. Vaig muntar el seminari de Sitges sobre bilingüisme i educació, que va ser germinal. Les primeres idees sobre immersió lingüística, que venien del Canadà, les vam donar allà. El sistema públic d’ensenyament no estava en condicions d’aplicar la immersió. No va ser una idea del govern Pujol. Els primers assaigs d’immersió es van fer en suburbis, empesos i amb el suport d’associacions de pares i associacions de veïns i, en últim terme, per gent del PSUC. La gran diferència entre aquesta empenta catalanitzadora en temps de Franco i la d’abans de la guerra, és que a la d’abans la classe obrera, la CNT i la FAI i, per tant, els obrers que venien de Múrcia, eren rodonament anticatalanistes i, en canvi, durant el desenvolupisme, els immigrants que venien d’Andalusia, Comissions Obreres, el Partit Socialista —menys—, i sobretot el PSUC, van jugar la carta catalana"

Miquel Siguan

(Uno de los impulsores de la Inmersión lingüística en Catalunya)

Fuente: http://www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat/revista_50/Revista%2050/entrevista.html