jueves, diciembre 22, 2011

Egolatría y nacionalismos.



Un tipo que se pasa el día diciendo yo, yo, yo, es un ególatra. Otro que hace lo mismo diciendo nosotros, nosotros, nosotros, es un nacionalista. El nacionalismo no es más que la forma plural de la egolatría.

Fernando Aramburu

viernes, diciembre 16, 2011

PSC <----------> Base sociológica de su voto

O hay un giro radical o el hundimiento del PSC solo hará que acelerarse, su deriva nacionalista, cada vez más acusada (y aún peor, cada vez más percibida por la población que vota aunque no sigue con interés la política) agrada muchísimo a los votantes de CiU y ERC, pero esto son gentes que nunca les votarán (para ellos el PSC es y será siempre un partido "espanyol") pero está a las antípodas del sentir de las personas que les votan -o votaron- a ellos.

Esto, que es obvio a pie de calle, parece que es algo que no pueden o no quieren entender, por autoengaño o cerrazón, las cúpulas burguesas del PSC.

Sus votantes no se sienten identificados por un partido que no parece dirigirse a ellos y ni siquiera parece percibirlos. Así sucede que cuando hay elecciones Generales, el PSC-PSOE DOBLA su número de votantes respecto a cuando hay autonómicas. Incluso ahora, con un mínimo histórico del PSOE en toda España, y un mínimo histórico en las Generales en Catalunya.

Pero la caída aún no ha tocado fondo. Cada día más el votante catalán del PSOE encuentra más, que votar PSC es lo mismo que votar ERC-CiU, y eso le repele.

viernes, diciembre 09, 2011

El anticatalanismo en la Catalunya de antes de la Guerra Civil.

"Ens va caure haver de catalanitzar tots els mestres, ja que amb l’arribada de l’autonomia, tots els professors havien de ser capaços d’impartir la matèria en català, i una gran majoria no ho eren. Vaig muntar el seminari de Sitges sobre bilingüisme i educació, que va ser germinal. Les primeres idees sobre immersió lingüística, que venien del Canadà, les vam donar allà. El sistema públic d’ensenyament no estava en condicions d’aplicar la immersió. No va ser una idea del govern Pujol. Els primers assaigs d’immersió es van fer en suburbis, empesos i amb el suport d’associacions de pares i associacions de veïns i, en últim terme, per gent del PSUC. La gran diferència entre aquesta empenta catalanitzadora en temps de Franco i la d’abans de la guerra, és que a la d’abans la classe obrera, la CNT i la FAI i, per tant, els obrers que venien de Múrcia, eren rodonament anticatalanistes i, en canvi, durant el desenvolupisme, els immigrants que venien d’Andalusia, Comissions Obreres, el Partit Socialista —menys—, i sobretot el PSUC, van jugar la carta catalana"

Miquel Siguan
(Uno de los impulsores de la Inmersión lingüística en Catalunya)