Musulmans abans que castellanoparlants

texto de Francesc Moreno

Emulant Franco, que no va tenir objecció que la seva Guàrdia Mora entrés en “la catòlica Espanya” per combatre a rojos i separatistes, la dreta catalana, per boca de Pujol i Barrera, ha sentenciat: “Catalunya abans musulmana que llatinoamericana”. Perquè no sé si saben vostès que allò que caracteritza la cultura catalana, no són ni les arrels cristianes, que en altres ocasions ha reivindicat Pujol, ni els valors occidentals de democràcia, igualtat, llibertat i tolerància, ni qualsevol altre signe d'identitat que no sigui la llengua. És català qui parla català encara que sigui musulmà, practiqui la poligàmia o l'ablació o obligui a les dones a caminar tres passos per darrere i cobertes amb burka, ja sigui blanc, negre o groc. Tot menys que parli castellà. La raó és molt simple, els musulmans o els budistes ja siguin asiàtics o africans, s'adapten directament a la llengua catalana, mentre que els llatinoamericans, en expressar-se en castellà, són més difícils d'assimilar lingüísticament, encara que la seva cultura sigui en tota la resta molt propera a la nostra. Conclusió: no volem llatins. Encara que Mèxic, Cuba, Veneçuela, Costa Rica, o d’altres països llatinoamericans hagin estat terra d'acollida de moltíssims catalans en els difícils moments de l'emigració política o econòmica. Millor el paquistanès agraït que Vargas Llosa.

Perdonin , però amb el màxim respecte per tothom, no comparteixo aquestes idees. Jo si he d'emigrar aniré abans, si puc, a Mèxic o Perú que a Pakistan o la Xina. En justa correspondència, si puc escollir, em sento més proper als llatinoamericans que a d’altres ciutadans del món (excloem els europeus que són estrangers però no es consideren immigrants i sembla que la seva presència no preocupa, encara que també són més difícils d'assimilar lingüísticament que els provinents d'Àsia o Àfrica).

No m'estranya que alguns partits siguin poc inclinats a facilitar el vot dels immigrants. Saben que obtindran pocs vots d'aquest col·lectiu per heterogeni que sigui. El que està en perill no és Catalunya sinó l’hegemonia política i ideològica de determinades elits socials.

La llengua també és una excusa. Obama, ara tan reivindicat, no només no ha criticat la immigració llatinoamericana, també als EUA més poc inclinada a abandonar la seva llengua, sinó que ha fet una campanya específica en castellà. Clar que potser algun blanc anglosaxó també haurà cridat "botifler".

Fuente: eldebat.cat